Temes d’Història de l’Empordà

Articles, capítols de llibre i conferències sobre temes d’història local. [De més recents a més antics]

(Veure també la pàgina específica sobre la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga)

Articles

	A les ermites de Sant Llorenç de la Muga. ALBERES Vol 31 (2024) pàg. 72-735. Resum: L’article, que forma part del dossier “Aplecs i Romeries”, presenta les principals trobades a les ermites de Sant Llorenç de la Muga que, en el seu doble vessant religiós i festiu, han marcat al llarg dels segles el curs de l’any pels veïns d’aquesta vila empordanesa.
	La introducció de la vinya americana: l’informe del Dr. Trèmols (1881) i l’arribada de les llavors d’espècies resistents a la fil·loxera. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos Vol 54 (2023) pàg. 215-242. Resum: L’any 1880 el cadaquesenc Frederic Trèmols i Borrell, catedràtic de química de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, viatjà als Estats Units comissionat per la Diputació de Barcelona per informar-se de les diferents varietats de vinyes americanes resistents a la fil·loxera, i la viabilitat de la seva adaptació al territori català. Al retorn del seu periple americà, publicà un extens informe en el qual feu una exposició molt interessant sobre la viticultura americana, tot presentant una sèrie de recomanacions de cara a la previsible necessitat de substitució de les vinyes fil·loxerades per les varietats americanes. En aquest article analitzarem el seu informe i veurem com s’inicià la importació de llavors de vinyes americanes resistents a la fil·loxera amb destí a la Granja Experimental de Barcelona.
	Viatgers a la vall de la Muga. ALBERES Vol 28 (2022) pàg. 44-45. Resum: L’etern mal estat de la carretera i els conflictes socials entre els “blancs” i els “negres” a la vila de Sant Llorenç de la Muga marcaren els inicis del transport motoritzat de viatgers entre Figueres i Albanyà.
	Els forns de guix i calç de Biure. ALBERES Vol.27 (2022) pàg. 46-47. Resum: L’article, que forma part del dossier “La Pedra Seca” explica com les restes dels antics forns de calç, guix i ciment, molts d’ells bastits en pedra seca, ens testimonien el passat industriós de l’Empordà.
	L’entorn familiar i social del doctor Josep de Masdevall a la Figueres del segle XVIII. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos Vol 52 (2021) pàg. 285-312. Resum: El metge figuerenc Josep de Masdevall (1731-1801) adquirí un gran prestigi a la segona meitat del segle XVIII, especialment pel seu mètode per tractar les epidèmies. Nomenat metge de cambra dels reis Carles III i Carles IV s’instal·là a Madrid i morí l’any 1801 acompanyant la família reial. En aquest article estudiem els lligams familiars de Josep de Masdevall a la Figueres del segle XVIII, tot intentant completar un gran buit que hi ha sobre el coneixement de la seva família i la seva biografia.
	Les Mugades a Sant Llorenç. ALBERES Vol 24 (2020) pàg. 46-47. Resum: L’article, que forma part del dossier “Focs, nevades aiguats…” explica com la Muga, que voreja el poble de Sant Llorenç, ha estat font de vida al mateix temps, però, que les crescudes de les seves aigües -com la del 1992- han constituït un perill recurrent per a la vila.
	A la recerca de vinyes americanes: el viatge del Dr. Frederic Trèmols als Estats Units l’any 1880. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos Vol 51 (2020) pàg, 355-378. Resum: La plaga de la fil·loxera, que ja havia destruït bona part de la vinya francesa, entrava a l’Empordà l’any 1879. Feia temps que s’albirava la catàstrofe, però les mesures preventives no havien aturat la seva propagació. En aquell mateix any, la Diputació de Barcelona comissionà el catedràtic de química de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, el cadequesenc Frederic Trèmols i Borrell, perquè viatgés als Estats Units amb el propòsit d’aconseguir llavors de vinya americana per a la replantació de les vinyes de la província, alhora que s’informés de les diferents varietats i la viabilitat de la seva adaptació al territori català. En aquest article reconstruïm, basant-nos en la memòria que publicà al seu retorn i a la correspondència que mantingué amb la Diputació durant el seu viatge, els seus passos per terres americanes des que embarcà a Barcelona el 4 de gener de 1880 fins al seu retorn el 24 de maig del mateix any.
	L’estiu a Sant Llorenç de la Muga. ALBERES Vol 23 (2020) pàg. 40-42. Resum: Les fonts, el paisatge i les arrels familiars són l’origen d’un fenomen -l’estiueig- que ha marcat l’evolució de la vila durant tot el segle XX.
	La Guerra Gran i el castell de Sant Ferran (1793-1795) Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos Vol 45 (2015) pàg. 45-70. Resum: Després de repassar breument la història de la construcció, al segle XVIII, del castell de Sant Ferran de Figueres –una de les principals fortaleses baluardades d’Europa–, i d’analitzar les causes de la Guerra Gran (1793-1795) entre la monarquia espanyola i la República Francesa, es presenten els principals esdeveniments que portaren a la “inexplicable” rendició del castell de Sant Ferran enfront les tropes franceses el dia 27 de novembre de 1794, així com les especulacions que s’originaren a conseqüència d’aquest fet.
	Viure i morir a l’Empordà durant la Guerra Gran (1793-1795). Les víctimes civils de la contesa Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos Vol. 44 (2013) pàg. 421-449 Resum: En aquest article s’estudien les conseqüències que tingué la Guerra Gran (1793-1795) sobre la població civil de la comarca de l’Empordà, a partir de l’anàlisi de la documentació dels registres parroquials de l’època. S’estudien les partides sagramentals de naixements, matrimonis i òbits esdevinguts en el si de les famílies emigrades o expatriades per motius de la guerra, que s’han conservat registrades en els seus llocs d’acolliment temporal. S’aporten, també, testimonis dels rectors sobre els estralls esdevinguts amb motiu de la invasió de l’exèrcit francès. Insignificants separadament, aquestes anotacions proporcionen una visió de primera mà sobre la magnitud de la tragèdia que visqué la població civil durant aquella contesa armada.
	Empordanesos a Barcelona: Crònica del Centre Empordanès Gracienc (1884), del Centre Empordanès de Barcelona (1891) i de l’Ateneu Empordanès de Barcelona (1916) (amb Josep Playà) Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos Vol. 42 (2011) pàg. 329-382 Resum: En aquest article presentem uns apunts sobre la història de tres entitats que una sèrie d’empordanesos residents a la capital fundaren a Barcelona en els anys de transició del segle XIX al XX: el Centre Empordanès Gracienc (1884), el Centre Empordanès de Barcelona (1891) i l’Ateneu Empordanès de Barcelona (1916). Presentem, també, apunts biogràfics sobre alguns dels homes que les feren possibles: Eusebi Corominas i Cornell, Frederic Viñas i Cusí, Eusebi Fina i Girbau, Joan Vidal i Fraxanet, Eusebi Isern i Dalmau, RamonNoguer i Comet, o el mateix Josep Pella i Forgas. Veurem alguns dels seus actes culturals: concerts, ballades de sardanes, Jocs Florals, homenatges a personalitats empordaneses, edició de llibres, etc., i com aquestes societats, que pretenien ser una mena de “delegació consular” de l’Empordà a Barcelona, jugaren un paper molt important en el desenvolupament del “mite de l’Empordà”.
	Un afer de contraban convertit en qüestió d’estat: els fets de Ribelles (1841) Institut d’Estudis Empordanesos Actes Congrés Frontera (2011) pàg. 333-352 Resum: Els fets de Ribelles fan referència a un incident armat que s’esdevingué a finals del mes de juny del 1841 entre contrabandistes francesos i carrabiners d’hisenda espanyols. L’incident comportà una escalada diplomàtica i el creuament de comunicacions entre la Secretaria d’Estat espanyola i les autoritats franceses. L’estudi d’aquesta documentació ens il·lustra sobre el difícil equilibri que comportava la vida en terra de frontera en el període de transició entre les dues primeres guerres carlines.
	Joaquim Botet i Sisó i les il.lustracions del volum Provincia de Gerona Revista de Girona Vol. 210 (2002) pàg, 42-47 Resum: Joaquim Botet i Sisó (Girona 1846 – Barcelona 1917) fou una figura cabdal de la historiografia catalana de finals del segle XIX i principis del XX. Vinculat a la vida cultural gironina, va dirigir diverses publicacions i col·laborà amb moltes d’altres, com la Revista de Girona o L’Avenç. Les seves recerques abastaren camps com la història, l’arqueologia i la numismàtica però si una obra de Botet i Sisó ha arribat al gran públic és, precisament, el volum corresponent a la província de Girona que redactà per a la Geografia General de Catalunya de Carreres i Candi, publicada entre els 1910 i 1918, hereva de l’esperit de l’excursionisme científic de la Renaixença. En aquest article ens hem concentrat en l’estudi dels orígens de les il·lustracions corresponents als municipis del partit judicial de Figueres, basant-nos en documentació procedent del seu epistolari i la casual troballa d’un dels originals enviats a impremta.
	El futur de l’Institut d’Estudis Empordanesos Revista de Girona Vol. 210 (2002) pàg. 14-15 Resum: Crònica de la jornada de reflexió sobre el futur de l’Institut d’Estudis Empordanesos celebrada a Figueres el dia 20 d’octubre del 2001.
	La vila de Terrades i la seva antiga notaria. Església, territori i propietat Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos Vol. 35 (2002) pàg 141-198 Resum: Un dels propòsits del present estudi és presentar una sèrie de dades que fan referència a la desapareguda notaria de Terrades, que ens donen testimoni de la seva existència des del segle XIII i ens parlen de la seva traumàtica fi ales acaballes del segle XVIII. Inclourem, en particular, dades extretes d’un índex d’escriptures d’aquesta notaria –l’Inventari de Palau Surroca–, dels segles XIV al XVI, que fan referència a propietats eclesiàstiques situades al terme de Terrades. Aquestes dades ens situaran tota una sèrie de famílies ,masos, carrers, propietats, etcètera que, sens dubte, ens poden ajudar a reconstruir una imatge viva de la vila de Terrades al final de l’edat mitjana i inicis de la moderna. D’altra banda, inclourem també en aquest treball un seguit de dades documentals inèdites sobre la història de Terrades, que ens ajudaran a contextualitzar aquesta documentació d’origen notarial.
	L’arxiu comtal de Peralada. Elements per a la seva història Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos Vol. 29 (1996) pàg 305-340 Resum: Talment per una recargolada jugada del destí, els arxius de les dues grans famílies comtals empordaneses -els comtes d’Empúries i els comtes de Peralada- es troben no solament fora de la comarca, sinó lluny de Catalunya i amb greus dificultats de consulta, tot i que ara aquests inconvenients estiguin en vies de solució almenys pel que respecta a l’arxiu comtal d’Empúries. En aquestes pàgines, motivat pel fet que fa uns anys vaig poder visitar –i treballar– a Palma de Mallorca amb documents de l’arxiu comtal de Peralada, em proposo donar a conèixer una sèrie de fets relacionats amb la història recent d’aquest arxiu, tot esperant que s’arribi ben aviat a alguna solució que permeti l’accés públic i la preservació definitiva d’aquest extraordinari llegat documental.
	El castell de Biure de Queixàs. Origen del llinatge dels Biure de l’Empordà Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (amb Simó Bosch) Vol. 24 (1991) pàg. 173-205 Resum: La comarca de l’Empordà ha tingut una història extraordinàriament rica i complexa, com poques altres a Catalunya. Tot i això, pot resultar sorprenent que avui dia hi puguem descobrir l’existència d’un castell -originari almenys del segle XI- encara dempeus i que hagi passat completament desapercebut pels historiadors de les nostres terres. I encara més, que aquest castell sigui l’origen d’un dels llinatges nobiliaris més importants de l’Empordà, els membres del qual han estat sovint atribuïts a diversos llocs erronis. Ens referim a l’antic llinatge dels Biure de l’Empordà i al desconegut castell de Biure de Queixàs. Presentem ara les primeres dades d’aquest castell i llinatge que obren una nova perspectiva en la història de la nostra comarca en permetre identificar l’origen d’aquesta coneguda nissaga.
	Biure d’Empordà, Josep de Masdevall i Sant Lluís dels reials lliuraments Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos Vol. 23 (1990) pàg 77-118 Resum: En el present estudi veurem, en primer lloc, algunes dades sobre la història de la vila i castell de Biure d’Empordà i dels seus senyors. A continuació, presentarem alguns documents que ens informaran sobre les cerimònies dels lliuraments de les reials infantes, presentant diversos plànols dels palaus construïts a tal efecte prop de l’Hostal Nou, al terme de Biure. Descriurem tot seguit la proposta que el Dr. Josep de Masdevall féu al rei Carles III per construir allà una nova població que s’havia d’anomenar “Sant Lluís dels Reials Lliuraments” i els tràmits que seguí en els diversos organismes oficials de l’època. Finalment, presentarem en forma d’apèndix els textos íntegres d’alguns dels documents més interessants.
	La vila de Roses en els segles XVI i XVII Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos Vol. 21 (1988) pàg. 135-206 Resum: Malgrat l’interès històric de la vila de Roses en els seus diferents àmbits: monacal (monestir de Santa Maria), feudal (possessió del comte d’Empúries), militar (tant per les fortificacions com pels setges soferts), arqueològic (per l’antiga Rhode), la bibliografia sobre Roses és molt poc abundosa. En el present treball ens centrarem en els segles XVI i XVII, segles de transició entre la societat feudal i l’època moderna. Es l’època del bandolerisme, de la Guerra dels Segadors, el Corpus de Sang, l’annexió del Rosselló a França i que acabà amb el regnat de Carles II. En el present treball hem emprat una sèrie de documents procedents del Archivo General de Simancas, que ens proporcionen valuoses informacions sobre la fortificació de Roses al segle XVI. Hem consultat, també, els registres de Cancelleria de la Corona d’Aragó, els protocols notarials de la notaria de Roses i una sèrie d’impresos i manuscrits de notícies d’afers bàsicament militars del segle XVII, molt especialment referents al setge del 1693. La caiguda de Roses durant aquest setge commocionà l’opinió pública de tota Europa i veurem el ressò que aquest fet tingué en diversos mitjans i estaments. Per aquest fi hem consultat les actes municipals de Girona i de Barcelona així com la correspondència mantinguda entre la Cort de Madrid i els familiars austríacs de la reina.
	La fundació de la vila de Sant Miquel de Colera Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos Vol. 20 (1987) pàg. 229-273 Resum: És ben conegut que la vila de Sant Miquel de Colera fou fundada a finals del segle XVIII. El que no és tan conegut és que el procés de la seva fundació no fou espontani, com alguns autors han deixat entreveure, sinó que la creació d’aquesta població obeí un acurat pla de colonització, aprovat pel rei Carles III. L’anàlisi d’aquest procés, que ens presenta interessants problemes legals d’estructura de la propietat, drets emfitèutics, etc., és l’objectiu bàsic del present article
	Notes sobre la història del Col·legi de notaris de Figueres Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos Vol. 19 (1986) pàg. 89-114 Resum: Aquest treball es centra en un problema molt determinat dels notaris de Figueres, la formació d’un Col·legi de Notaris l’any 1599, i constitueix l’avanç d’un treball més ambiciós destinat a l’estudi de la funció notarial a l’Empordà. Els documents que presentem formen un plec de la secció «Consultas del Consejo de Aragón» del Archivo Histórico Nacional de Madrid i han estat completats amb algunes dades de l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, secció Reial Audiència (Audiència Política), així com amb alguns impresos de la Biblioteca del Palau de Peralada.
	San Lorenzo de la Muga. Notas Históricas. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos Vol. 9 (1972) pàg. 97-175 Resumen: El objeto del presente trabajo es estudiar la historia de San Lorenzo de la Muga, desde los primeros datos de su existencia hasta nuestros días, procurando dar una visión lo más completa posible de la misma, desmintiendo al propio tiempo algunos errores sobre este tema que han sido lamentablemente extendidos en libros y publicaciones. Las fuentes del trabajo se pueden dividir en dos grupos: en primer lugar las obras impresas de carácter general o monográficas sobre episodios o épocas de la historia de Cataluña, y, en segundo lugar, la valiosa documentación guardada en diversos archivos públicos y particulares, la mayor parte inédita y de gran interés para este tema. De entre estos estacamos el antiguo archivo de los Condes de Perelada, propiedad de Don Jorge Truyols Dezcallar, Marqués de La Torre, de Palma de Mallorca y el archivo particular de Don Francisco de Alós y de Fontcuberta, Marqués de Dou, ubicado en el Castillo de Palau Surroca.

Conferències

	La fundació de la nova població de Sant Miquel de Colera. Conferència pronunciada el dia 5 de juliol de 2025 al Trull de Colera amb motiu del cicle de conferencies entorn dels 250+5 anys de la fundació de la vila. Presentació a càrrec de Jordi Rodó Rodà.
	La Guerra Gran i la batalla del Roure. Conferència pronunciada al local social de La Unió Escaulenca de Les Escaules el dia 5 de juny de 2021 amb motiu del dia de l’associacionisme cultural.
	Presentació del dossier “L’estiueig” de la revista ALBERES. Sant Llorenç de la Muga, 31 de juliol de 2020
	Recorregut històric per l’església de Sant Llorenç de la Muga. Conferència organitzada per l’associació “arrelats a la Muga” i pronunciada a la mateixa església de Sant Llorenç el dia 23 d’agost de 2019.
	La Guerra Gran i el castell de Sant Ferran (1793-1795). Conferència dins del cicle “Episodis de la Història de Figueres” organitzat per l’Institut d’Estudis Empordanesos. Figueres. Espai Cultural “La Cate“, 14 de març de 2013