| Situada a l’alta vall de la Muga, i edificada pel cos d’artilleria de l’exèrcit a mitjans del segle XVIII seguint un disseny de l’enginyer Jean Maritz de la Baroliere, la “Real Fundición de Hierro Colado de San Sebastián de la Muga” fou el primer alt forn per a la producció de ferro de fosa de Catalunya. Destruïda l’any 1794, en el curs de les Guerres de la Convenció, actualment es troba sota les aigües del pantà de Darnius-Boadella, al terme de Sant Llorenç de la Muga, i les seves restes són visibles només en anys d’extrema sequera. (Fotografia de l’any 1998) NOVETATS: Reportatge de la BBC sobre el recent aflorament de les restes de la foneria: https://bbc.com/travel/article/20240722-cannonball-factory-and-a-church-revealed-under-spains-dried-up-lake Entrevista a Radio Girona sobre la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga: https://cadenaser.com/cataluna/2024/02/22/la-sequera-deixa-al-descobert-les-restes-de-la-foneria-de-sant-sebastia-al-panta-de-darnius-boadella-radio-girona/ El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha incorporat a la seva col·lecció de vídeos un enregistrament sobre la sobre la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga amb motiu de l’aflorament de les seves restes normalment submergides sota els aigües del pantà de Darnius-Boadella (tardor-hivern 2023). Conté imatges de dron i comentaris de Marià Baig enregistrats «in situ» (Durada 10 minuts). El link és el següent: https://canal.mnactec.cat/la-reial-foneria-de-sant-sebastia-de-la-muga/ |
Articles i vídeos de conferencies sobre la foneria de Sant Sebastià de la Muga
| Articles de Marià Baig sobre la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga (L’enllaç descarrega el PDF de l’article) |
| Explotar els boscos per a la Reial Foneria. ALBERES (2024), Vol 32, pàg. 53. Resum: En aquest article, que forma part del dossier sobre els boscos i la seva explotació, es comenten els conflictes que s’originaren entre les autoritats militars i la població civil de l’Empordà com a consequència de l’aprofitament dels boscos de l’entorn de la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga al segle XVIII . | ||
| Identificació i caracterització de les restes de la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga emergides del pantà de Darnius-Boadella (2023-2024). Butlletí d’Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica (2024), Vol. 91, pàg. 13-17. Resum: La llarga sequera soferta per la comarca de l’Alt Empordà els anys 2023 i 2024 ha comportat una greu disminució de l’aigua emmagatzemada al pantà de Darnius-Boadella, que ha assolit un mínim històric de prop del 10% de la seva capacitat. Com a conseqüència d’aquesta baixada del nivell de l’aigua, les restes de l’antiga Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga –establerta al segle XVIII en el terme de Sant Llorenç de la Muga– han emergit completament, cosa que n’ha permès la documentació, tant mitjançant fotografies in situ com a partir d’imatges d’alta definició preses des de dron. Gràcies a la comparació d’aquestes imatges amb diferents plànols de la reial foneria –alguns originals del moment de la seva construcció– s’han pogut identificar les diferents restes emergides i establir una cronologia de la seva construcció i evolució. | ||
| La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga. EIX (2022), Vol. 13, pàg. 44-49. (Enllaç directe a la versió digital del WEB de la revista) Resum: Destruïda en el decurs d’una guerra, i finalment engolida per les aigües del pantà de Darnius-Boadella, d’aquesta important foneria en queden només els testimonis de viatgers i estudiosos, plens d’admiració. | ||
| La foneria de Sant Llorenç. ALBERES (2017), Vol 18, pàg. 90-91. Resum: Es presenta un resum de la història de la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga, fent especial menció a la persona del seu impulsor, Pere Grau Balló, de la Jonquera. | ||
| De la farga a l’alt forn. L’obtenció del ferro empordanès. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (2015), Vol. 46, pàg. 63-98. Resum: Malgrat que la comarca de l’Alt Empordà es presenti de vegades com un paradís idíl·lic de sirenes i pastors, la indústria de la transformació del ferro, des de la mineria als alts forns, hi ha tingut una presència important al llarg de la seva història. Per a il·lustrar-ho, es presenten evidències de l’ús del ferro autòcton de l’Empordà des de l’antiguitat; es revisen els diferents procediments de producció de ferro que hi ha hagut a la comarca, com les fargues de Maçanet de Cabrenys o els alts forns de Sant Sebastià de la Muga; i es comenta la veritable “febre minera” que s’hi donà a mitjan segle XIX. Per acabar, es presenten algunes reflexions sobre la conservació del patrimoni històric industrial, moltes vegades menystingut, i en perill de desaparició. | ||
| La Real Fundición de municiones de hierro colado de San Sebastián de la Muga (1768-1794). I Jornadas de patrimonio defensivo de época moderna. Ministerio de Defensa (2014), pàg. 177-190. Resumen: Entre los años 17 68 y 1794 estuvo operando en las cercanías de San Lorenzo de la Muga (alto Ampurdán, Gerona) una gran instalación fabril, con un alto horno de carbón vegetal para la producción de hierro colado para la fabricación de munición de artillería para el Ejército: la Real Fundición de San Sebastián de la Muga. Surgida por la iniciativa particular, fue comprada por la Real Hacienda y transferida al Cuerpo de Artillería. Destruida en 1794 durante la guerra de la Convención, sus ruinas se encuentran hoy en día bajo las aguas del pantano de Boadella. No obstante, hay en su entorno suficientes elementos como para que sea posible la museización de este espacio que vio nacer al primer alto horno de Cataluña. | ||
| Del laboratori a la indústria: Louis Joseph Proust a la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga. Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica (2010), Vol 3, pàg, 23-36. Resum: L’any 1787 Louis Joseph Proust, professor a l’acadèmia d’artilleria de Segòvia, visità, per ordre del rei, les foneries de bronze de Barcelona i de ferro colat de Sant Sebastià de la Muga (Alt Empordà, Girona) per tal que es familiaritzés amb els processos de química metal·lúrgica a escala industrial. Com a resultat, escrigué una memòria sobre les bales de la Muga amb una sèrie de recomanacions per a la millora de la producció i que ens mostra la dedicació de Proust cap a una «ciència útil». | ||
| Estudi de l’alt forn de la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga i la seva producció (segle XVIII). Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica (2008), Vol 1, pàg. 161-168. Resum: En aquesta comunicació repassem l’evolució de les tècniques d’alt forn a Europa per tal de situar en el seu context històric la fundació de la reial foneria de Sant Sebastià de la Muga (1768-1794). Justifiquem també l’interès de l’estat militar per promoure les foneries de ferro colat per a la producció de munició i el paper dels enginyers francesos en els desenvolupaments tècnics espanyols del segle XVIII. Finalment, presentem un esquema original del forn principal de la foneria reial de Sant Sebastià de la Muga i l’anàlisi química d’alguns materials recuperats. | ||
| La Representació del media natural i humà de l’Empordà en un mapa militar del segle XVIII. Treballs de la Societat Catalana de Geografia (2008), pàg. 337-48. Resum: L’any 1770 entrà en funcionament prop de la vila de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà) la reial foneria de Sant Sebastià de la Muga, primer alt forn de Catalunya. Per tal de garantir el subministrament de carbó vegetal, els seus responsables proposaren al monarca la declaració d’una reserva d’exclusivitat d’uns 25 km de radi centrada a la foneria i que incloïa gran part de l’actual comarca de l’Alt Empordà i part de la Garrotxa. S’elaborà llavors un mapa detallat de la zona afectada, on s’hi especificaren no únicament els nuclis habitats i les vies de comunicació, sinó també els tipus de boscos, els cultius, tot adjuntant-hi dades numèriques de la població d’animals de granja i d’altra informació econòmicament rellevant. En aquesta comunicació ens centrem, sobretot, en la forma de la representació gràfica del medi natural i humà de l’Empordà, en un mapa únic a la comarca per la seva extensió i detall. | ||
| L’impacte de la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga sobre els boscos empordanesos a finals del segle XVIII. Institut d’Estudis Empordanesos. Actes congrés Paisatge (2007), pàg. 383-96. Resum: La construcció a finals del segle XVIII de la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga incrementà de forma substancial el consum de carbó vegetal. L’explotació dels boscos passà a ser una qüestió d’estat. Per aquest motiu, es realitzà un detallat inventari dels recursos disponibles, en el qual s’inclogué la confecció d’un interessant mapa de la distribució dels boscos empordanesos, que ens permet aproximar-nos a la imatge del paisatge de l’època. | ||
| La reial foneria de Sant Sebastià de la Muga, 1768-1794. Actes de la VII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona. SCHCT (2003), pàg. 181-187. Resum: Aquesta és una breu introducció a la història d’una fàbrica militar reial situada a prop del poble català de Sant Llorenç de la Muga, al segle XVIII. El seu objectiu era produir municions d’artilleria a partir dels recursos locals de ferro i carbó vegetal i l’ajuda de l’energia hidràulica del riu Muga. Amb aquesta finalitat, es va construir, sota la supervisió de Jean Maritz, el primer alt forn de Catalunya. La foneria va iniciar les activitats l’any 1771 i va acabar dràsticament la seva producció el 1794, durant la guerra entre la monarquia espanyola i la república francesa. |
| Conferències de Marià Baig sobre temes de mineria i siderúrgia (Enllaços actius als videos) |
 | Entre la farga i l’alt forn: La Reial Foneria de municions de ferro colat de Sant Sebastià de la Muga (1768-1794). Conferencia pronunciada a la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell el dia 3 de març de 2016. |
| De la farga a l’alt forn. L’obtenció del ferro empordanès. Conferència dins del cicle “Activitat productiva i transformació del medi empordanès” organitzat per l’Institut d’Estudis Empordanesos. Figueres, Espai Cultural La Cate. 27 de març de 2014. |